Kerol
Welcome to my head
Un home al límit de l’esquizofrènia ens invita a viatjar entre els plecs del seu cervell. Un personatge poca solta, ple de tendresa, sarcasme i bogeria. Ens mostra els efectes adversos de viure en els nostres temps a través de gags absurds i habilitats inusuals. Amb un ritme frenètic i molt humor, Kerol ens sorprèn amb una miscel·lània de malabars excèntrics i beatbox bufó.
Premsa
“Un fenomen còmic que només pot enlluernar, ……. Senzillament increïble de veure’l!
Annabel Bérubé, URBAN MAGAZINE“Un pallasso del segle XXI, virtuós del beatbox, que juntament amb uns malabars poètics, farà que la Salle des Etoiles rigui a riallades.”
Arnault Cohen, Monaco-Matin“Un espectacle increïble que barreja malabars i sons únics. Quin plaer!
Thomas Bastien, PATWHITE QUEBEC
Detalls de producció
Exterior i interior
55 minuts
En Anglès , Francès, Espanyol, Alemany, Català, Italià, Japonès, Grec,
Espai escènic: 8m x 8m x 4m
Properes Actuacions
| Data | Ciutat | Lloc | |
|---|---|---|---|
| 20/10/22 | Cornellà | Festival Internacional Pallassos Cornellà | 10:30pm |
Bio
A l’edat de 8 anys, després de trobar un llibre de Salvador Dalí per casa, Kerol va obligar la seva mare a portar-lo al Museu Dalí de Figueres. A partir d’aquesta dolça i tendra edat, el surrealisme es va fer present en la seva vida. Fins i tot en la seva manera de vestir, per a desgràcia dels seus pares.
Als 11 anys, és devot de Queen, i més concretament, de Freddie Mercury. Això li va portar a realitzar un playback de ‘Living on my Own’ en la festa del col·legi religiós on estudiava. Després de la rocambolesca actuació, el rector es va reunir amb els seus pares, però entenent la seva tendència daliniana, va ser finalment acceptat com un estudiant “especial”.
No va ser fins als 20 anys, i després de nombroses pràctiques xamàniques, que Kerol va estudiar teatre físic a l’escola El Timbal de Barcelona. Autodidacta en ninjitsu, “human Beatbox” i patinatge artístic sobre rodes, va completar els seus estudis com a actor excèntric a l’escola de circ “Le Lido de Toulouse”. Reciclant les idees que suraven entre els plecs del seu cervell, va crear ‘Welcome to my Head’. Un solo de malabars excèntrics i beatbox bufonesc que ha fet plorar a més de cent nens en menys d’un any. ‘Welcome to my Head’ va ser guardonat amb la medalla de plata en el 32è Festival Mondial du Cirque de Demain en Paris i la medalla d’or del Daidogei World Cup en Shizouka (el Japó) entre altres reconeixements.
Després d’estudiar el món de la marioneta amb Jordi Bertran, va decidir seguir la formació de ‘Nouvelle Magie’ impartida per Raphäel Navarro. No tenia la intenció de fer aparèixer un conill d’una cistella ni de fer una nova versió del guinyol. El seu objectiu era donar una dimensió màgica a l’escenografia i als objectes dels seus espectacles.
Una nit d’estiu, Kerol va ser posseït per l’esperit del funk. Va començar a ballar sobre els seus patins al pur estil novaiorquès. Això li va portar, com és natural, a practicar l’art samurai amb patins de rodes amb un ritme frenètic.
Després de totes aquestes experiències, Kerol desitja utilitzar, en cada espectacle, les peripècies i les paradoxes trobades al llarg del seu camí.
